Estil de direcció.

Estil autocràtic:
El cap imposa les normes i els seus criteris, sense consultar amb els seus subordinats. És el cap qui dissenya, planifica i assigna el treball. El grau d'autoritat és molt elevat i sol generar ambients de treball tensos.

Estil Paternalista:
Estableix una actitud protectora amb els subordinats, interessant pels seus problemes.
Tanmateix, és el cap el que pren les decisions i exerceix la màxima autoritat

Estil Laissez faire:
El cap no intervé en les decisions, no motiva, no dóna instruccions de treball, deixa llibertat d'actuació als empleats, els quals realitzen lliurement el seu treball, prenent les seves pròpies decisions.
Aquest tipus de direcció condueix a un desconcert generalitzat, en no estar definides les pautes de treball

Estil Democràtic:
El directiu manté un equilibri entre autoritat (donant orientacions i marcant pautes) i la llibertat dels empleats, que participen en la presa de decisions.
Contribueix a crear un clima agradable de treball, encara que no sempre és eficient.

Estil burocràtic:
L'organització estableix una estructura jeràrquica, amb normes, pautes d'actuació rígides, de manera que tot s'ha de desenvolupar d'acord amb les mateixes.